Vapautettu kuningatar ("The Captive Queen") - Jean Sibelius
Cor de la Facultat de Farmàcia, UB (dir: Ahmet S. Bilgin)
Cor de la UAB (dir: Poire Vallvé)
Jove Orquestra de Cerdanyola (dir: Walter Petersen)
Ahmet S. Bilgin, direcció
Dijous, 23 d'abril de 2015 - Diada de Sant Jordi
Paranimf de la Universitat de Barcelona
http://corfarmacia.blogspot.com/2015/...
XXVIII Cicle de Música a la Universitat
Música de Jean Sibelius (1865-1957), Op. 48, sobre un text de Paavo Cajander (1846-1913) que porta per títol "Vapautettu kuningatar" ("La Reina alliberada"). El text es pot interpretar com una al·legoria de l'alliberament de la "reina" de Finlàndia de l'opressió de Rússia. Amb el Manifest del novembre de 1905, l'aleshores Gran Ducat de Finlàndia va aconseguir aturar la russificació del país, començada el 1899, i la creació del Parlament de Finlàndia. Es tracta d'una composició amb molta força, amb una instrumentació potent i unes parts corals amb el caràcter propi d'un himne nacionalista.
Traducció en català del text original finès:
La reina alliberada
Al cim del turó hi havia un castell que dominava la vall.
Però, com una tomba inhòspita i llòbrega, era mort:
les portes de ferro tancades, no s’hi veia cap llum,
tan sols els guardes a la torre, com espectres silenciosos.
Però voltes, en la nit serena, quan el sol havia abandonat el món,
semblava que en sortia una canó dolça i tendra.
Deien que hi cantava una reina afligida,
però ningú no sabia qui era ni d’on venia.
Si fem cas als rumors, era l’orgullosa monarca del país,
de bellesa llegendària arreu,
que un matí havia desaparegut amb l’alba...
El senyor del castell vigilava la presa dia i nit.
Només quan dormien els guardes i queia la nit
el cor de la reina palpitava més lliurement.
Cantava a la nit del seu dolor,
de la seva bellesa i esperança perdudes.
I s’esdevingué que un jove va arribar al castell,
i les cançons que en sortien li eren familiars.
Un sentiment estrany li brollà al pit.
Amb foc al cor cantà de nou,
tornà a la seva terra i cantà a la seva gent.
I va ser com si una càlida brisa recorregués el país,
la qual va inspirar el príncep dels poetes a recuperar el kantele.
I de les seves cordes en sorgí dansant una nova melodia
d’esplendorosa llum i gran amor, emocions vivificants.
Qui es podia resistir als seus encants? Qui no es commovia?
Qui es podia resistir a afilar l’espasa i la llança?
Però la reina al castell cantava amb aflicció.
El seu salvador no arribava, vindria mai?
Oh, ja ve, ja ve! L’heroi s’afanyà,
La llum del dia brillava al seu casc, i la lluna a l’espasa.
Cridà a la seva gent!
“Cal salvar la mare de la pàtria, qui em seguirà?”
“És en va, el passat és passat!” Però ell seguí avançant.
“Et precipites a la teva fi!” Però ell no mirà enrere.
Pujà al turó i arribà al castell.
L’heroi entrà escometent amb la força de cent homes,
i les portes de ferro ja eren obertes, la boca de la tomba al descobert.
Els guàrdies tremolaren com arbres en una tempesta,
les branques i fulles es doblegaren, el tronc es desplomà.
L’heroi avançava com si fos en un bosc arrasat.
“I ara, mare, sou lliure! Sortiu a la llum del dia,
la llarga nit s’ha acabat! Els ulls us brillen amb llum nova.
I que caigui desgràcia sobre qui aixequi la mà en contra vostra!”
Guià la reina fora del castell i cap a l’exterior,
on ja se’ls acostava una multitud joiosa.
I, diuen, es tornà a sentir la melodia dolça i tendra.
Però era una cançó d’albada, la nit s’havia acabat per sempre.