Em sent molt emocionat de haver tengut el privilegi de gravar un videoclip a un lloc tan paradisíac com és Brasil. Agraït de comptar amb la increïble veu de na Marga Ros.
Esper que vos transmeti i vos agradi.
LLETRA:
No em deixis estar totsol avui vespre,
no vull sentir sa soletat aquesta nit,
ja se que encara no t’ho havia dit,
quan estas ausent per jo és un glop molt aspre,
abraça’m fort, vull sentir sa teva pell,
tu ets es llenç jo voldria ser es pinzell,
podem fer un paisatge molt bell,
has capgirat es meu món ara tu ets dins ell,
estic indecís, tens es cor dividit,
estic xupant sostre fent voltes a dins es llit,
així ha sorgit, no som jo es que fris,
lo que sent és lo que sent, no hi ha res estantís,
potser tot això sona molt complicat,
o pentura sona que només és una aventura,
tu m’has fet obrir sa closca i llevar sa peladura,
sé que és delicat, però me tens enganxat.
No ets qui eres, ja no ets es mateix,
veig com sa teva anima creix, també reneix,
no ets qui eres, ja no ets es mateix,
fet de cor era tot lo que feres, t’alliberes.
No és cap deliri que digui que quan respiri,
em faltarà oxigen a sa sang,
per molt que es cor segueixi bategant,
no podré alenar tranquil fins que sa teva cara em somrigui,
ses teves besades són pura electricitat,
sa química d’es meu cos s’ha adulterat,
sa veritat que m’has alterat,
m’has agafat durant un moment de debilitat,
aquest pensament que m’esta acompanyant,
no em deixa desconnectar o tenir sa ment en blanc,
no sé com aguant, ja pareix malaltís,
vares arribar sense demanar cap permís,
he posat a prova tot lo que he après,
i he esbucat totes ses muralles de marès,
crec que ja t’he entes perque fas com si res,
veig que tot lo que hi era ara ja no hi es.
No ets qui eres, ja no ets es mateix,
veig com sa teva anima creix, també reneix,
no ets qui eres, ja no ets es mateix,
fet de cor era tot lo que feres, t’alliberes.