Josep Xortó + The Congosound: Nova esplendor [EDIT]
Penses que mai et dic la veritat,
que imagino coses, que res no és real
però t’equivoques,
no hi eres davant i ara et toca creure’m.
Pot semblar frívol I desmesurat
si els fets els confrontes amb qui està parlant
però no ens coneixíem quan tot va passar
i ara et toca creure’m.
Immers en el zeigeist, total connexió,
tramava en silenci l’aniquil·lació
de les velles normes,
de les tradicions,
però ara res no en queda...
D’aquella esplendor
en temps d’esplendor,
apogeu i zènit,
la culminació.
Temps era temps,
eren temps millors
i ara et toca creure-ho.
La meva esplendor,
la nova esplendor, l’apogeu, el zènit,
la culminació.
Temps era temps, eren temps millors
i ara et toca creure-ho.
Sí, en sóc conscient, camino mig coix,
se m’han fet entrades i als vespres tinc tos.
No em facis de jutge, no saps qui era jo
i no has mai d’oblidar-te...
D’aquella esplendor
en temps d’esplendor,
apogeu i geni,
la culminació.
Temps era temps, eren temps millors
i ara et toca creure-ho.
La nova esplendor,
la nova esplendor, l’apogeu, el vèrtex,
la culminació.
Temps era temps, eren temps millors
i ara et toca creure-ho.
© Maletas Violentas / Austrohúngaro